LA VALL DE NÚRIA

Avui que et miro de cara 

no puc saltar el teu mur de vidre. 

Avui que arribes de matinada

 no recordo quan vas crèixer. 

Avui que escups ferro per la boca

te'l recullo i me'n faig una armadura.

Tu, amb menys anys que dits

i jo que era la gran,

 t'ensenyava cançonetes.

Tu, que no deies bé el meu nom

 i jo que me n'enreia.

Innocent còpia de mi 

eres tota meva. 

Que ballaves si jo ho deia

 i si no, tant se te'n feia.

Aquells rínxols salvatges,

 el nostre ADN. 

El nostre riure histriònic

feia fora les penes.

Em vaig tallar el cabell 

com si hagués d'anar a la guerra

 -Il.lusa-

No era contra els rínxols,

 era contra tot allò que em feia meva!

Vaig cantar l'Allelujah

 a una cadira buida. 

Tu amagada a les butaques 

feies com que no em senties.

La crosta feia i desfeia

 com la lluna, cada vint-i-vuit dies

 i cap el dia vint-i-nou 

tornava a la mala vida.

Innocent còpia de mi

 eres tota meva.

 Que ballaves si jo ho deia 

i si no, tant se te'n feia.

Ara que has lligat els teus cabells

 i que dorms sense problema.

 Ara que rius per sota el nas,

 ara ets tota teva.

Vaig pel dia vint-i-tres 

i la crostra no vol crèixer. 

Potser es vol quedar així; 

rosa i tendra i vulnerable.

Com tu. 

Com jo. 

Com nosaltres.

Innocent còpia de mi 

eres tota meva. 

Que ballaves si jo ho deia

 i si no, tant se te'n feia.

De saber que la crosta no era només per a mi 

hagués fet fora la bèstia.

 A mossegades,

 començant pels ulls,

 perquè no et pogués veure. 

La bèstia, però, hi tenia traça

 i jo, que no arribava a la desena, 

em vaig deixar cusir els llavis

 i ensabonar-me les orelles.

No sabia que et volia a tu també.

 Perdona'm, princesa.