Cafè pendent

Era fosc al bosc

Però les pupil·les, dilatades, ja s'havien adaptat a la foscor

Em vaig ajupir en veure allò brillant

Era fred

I circular

Però no era llis

Ni tampoc gran

Ni gaire valuós

Allò d'ahir

Allà es va quedar

I tant que me'n vaig enrecordar

D'allò que era fred

I circular

No gaire gran

Ni gaire valuós

Tens un cafè pendent

Digué la morena

Vaig quedar parada

Desconeixia aquella proposta

Ella i jo mai havíem enraonat

Tens un cafè pendent

Va tornar-hi la morena

Noranta-vuit

Deia al paper

Deu

Quinze

Vint-i-cinc

Trenta

Quaranta

Seixanta 

Vuitanta

Vuitanta-vuit

Allò que ja no era fred

Però sí circular

I no gaire gran

I un pèl més valuós

Desfilava per les meves mans

I celebrava la meva pèrdua

I la rebuda d'un nou amo

Si allò d'ahir

fred

circular

no gaire gran

ni gaire valuós

Allà no s'hagués quedat

Qui sap

Si ara seria amb un advocat

O amb una llevadora

O amb un carnisser

O amb una metgessa

O amb un avi

O amb un nen

Tens un cafè pendent

Va insistir la morena

Però no

la morena no volia enraonar.