Esperar en una caixa d'espases

 

Ara m’acaba de venir al cap...

La terapeuta que em portava en aquella època deia que tot el que fem serveix per alguna cosa. 

Si ho recordo m’esgarrifo; quina cosa més inútil, la utilitat!

Un “por si acaso més”, sabeu?

No sabia el que volia. És a dir, l’únic que sabia és que l’À. no era per a mi. Com a molt era un bastó per transitar els mesos tediosos de batxillerat. 

El que sí sabia és que m’agradava acurrucar-me dins la caixa de trucs. Sabeu?

M’agradava escoltar la meva pròpia respiració i sentir la seva veu microfonada de fons.

 Si m’avorria o m’impacientava repassava mentalment el guió de l’À. mentre anava parlant.

Com que soc de naturalesa nerviosa gairebé sempre m’anticipava a la següent paraula. Mentre ell encara estava pel “señores” jo ja estava pel “con todos vosotros”.

Els seus errors em donaven carta blanca per anar escurçant les barreres de la desconfiança. Després de les funcions m’acostava a ell i li deia:

-         T’has tornat a equivocar. No has de dir “Ver para creer”, és “Creer para ver”, sí?

Ell deia “D’acord, senyoreta”.

Era el  moment en què venia a treure’m de la caixa l’única cosa desitjable.

Ni la màgia ni ell eren per a mi.

No era una veritable partener.

L’ajudava a enganyar.

I m’ajudava a enganyar-me a mi mateixa.

Jo només volia anar de copilot al seu cotxe amb la música a tota hòstia. I els cigarros. 

Mirar-nos a través del mirall dels camerinos i pintar-nos la cara de blanc l’un a l’altre.

Una nit li vaig dir que tenia ganes de follar a través del mirall. No que volgués follar a través del mirall, sinó que a través del mirall li vaig dir que tenia ganes de follar.

Ell no va respondre i en canvi sí un home calb i panxut que devia tenir algun càrrec d’emperador de l’aire acondicionat...

Un altre dia, al final  d’una funció familiar cap a les 19h de la tarda, amb tota la sala plena de criatures, va decidir que fer-me un petó davant del públic seria molt convenient per a la programació dels següents espectacles.

Què m'havia de servir si només volia esperar dins la caixa d'espases?